La son no hi és.

La son no hi és. No sé en quin moment em vaig girar per fixar-me en un petit detall, vaig entretenir-me parlant o vaig tancar els ulls un segon més del necessari, però ella va marxar. La son va aprofitar un moment en què jo no li prestava atenció, per fer les maletes a corre cuita i marxar. No va deixar cap nota, cap missatge…Amb una mica de sort m’esperarà a Brussel·les o Liège i tornarà a ser meva.