Penúltim dia a Brussel·les

M'he enamorat d'una frase d'un llibre que tot junt acabo de començar: "Maruja (...), con su abriguito a cuadros y su pobre paraguas, deliciosamente emputecida". Juan Marsé, Últimas tardes con Teresa.

No puc deixar de pensar que l'avui s'esgota, com el got de vi de 1.50 de l'Aldi. I la meva estança a Brussel·les. Com es poden fer tants lligams en tant poc temps?

Avui he parlat i m'han parlat d'hivernacles estiuencs, cementiris a dos, vacances a set, jardins tortuosos a Londres...

Ahir vaig veure un cotxe de policia que topava amb un altre que no havia sentit la sirena. Al parar-se per fer els papers, el detingut, que estava assentat a la part del darrera del cotxe, va obrir la porta i va marxar carrer amunt. No el van enxampar...

Demà vaig a visitar l'empresa i la casa on viuré. Estic tan cansada que pestanyejo pesadament, pausadament, adormiladament... la meva ment ja no està aquí. Acabo de fer la maleta. Divendres farem tots un cafetó junts. Tinc ganes de fer-vos un petonet.