6.2.06

4-5 février 2006

Amb el nas ben tapat, ni els copets yoguis aturen el començament d’un encostipat que s’identifica amb el temps, humit i gris des de fa dos dies. Dissabte va ser dia de retrovament amb la Susanna i la Mihaela, que feia dos setmanes que no ens veiem, i l’Ernesto, un amic d’en Juan que treballa a Brussel.les. A la nit, un grup de 26 (26 !) eurodyssees i amics d’eurodissees vam anar a menjar a un restaurant romanès tan ben organitzat que quan els 1rs havien fet la digestio, els ultims començaven a sopar. Després, nit de xerrameca al « Pot au Lait », amb en Lars, un dissenyador gràfic noruec, tot i ser febrer, també amb en Julio, un altre noi espanyol, i en Richard, un francés molt puesto en tema indie. I després… de ruta pel Carré, el barri dels bars, i finalment a casa a les 6 del mati.
Balanç de la nit:
Total de persones autoritzades a dormir a casa : 9
Total de persones no autoritzades a dormir a la casa: 10
Total de persones que dormien a la rue Hullos, 42: 19
Diumenge, cuscus a casa i cafe al Pot au Lait, per no variar. Despedida de les noies, nous plans pel finde que bé i converses sobre accidents de cotxe. Aquest mati m’he tornat a creuar amb la senyora de la neteja. Te una obsessio compulsiva amb la casa (també té mèrit la cosa) i tot i haver de venir només dilluns, es passa cada dia per controlar. Duu mitjonets blancs amb esclops blau mari. Fa por…

3 Comments:

At 6:30 p. m., Anonymous Anónimo said...

Hel·looooouuuu!! Després d'una setmana en la que he estat una mica out, avui m'he proposat llegir tots els blogscomments (dícese Marcblog i Evablog)...i ja estic enterat de tot el que passa, que en el teu cas és bàsicament fred, gel, cafès avec lait, molta people (ho sento, però jo ja em perdo amb tants noms...) i que Mastsorage passarà a millor vida.. ai, quina gràcia, no? Aquí at the Catalonia Parlament busquen gent per al bar... els hi donaré referències.

Tinc ganes de comprovar si Liege no és tan lletja com ens havien/havies fet pensar. De fet tinc ganes de sortir del país i viatjar, encara que només sigui un finde... allà (per tu, aquí) hi ha albergs cristians?

Un petonet

 
At 6:56 p. m., Anonymous Anónimo said...

Holaaaa, veig que estàs agafant més afició pel pot au lait que jo per l'starbucks, que ja és dir...
Veig que casa teva és com el luxós alberg d'amsterdam, en què s'acull gent del carrer, espero que no ronquessin ni fessin pudor com allà...

L'altre dia em va tornar el mateix que ens va passar quan vam nar al cine catalunya de terrassa a veure el regreso, que la meva opinió no coincideix amb els grans festivals europeus. Continuo pensant, i films com aquest afermen la meva reflexió, que els jurats de festivals de cine europeus donen una alta puntuació a pel·lis que no entenen per quedar bé... Aquest és el cas de peacock, una pel·li xinesa de dubtosa recomanació...

En fi, quan vingui a veure't per terres balones, anirem al cine assegurant-nos que no ha estat premiada per cap erudit il·luminat i, naturalment, després farem un capuccino al pot au lait...

 
At 11:42 a. m., Blogger [eva] said...

Ei Gerard, aqui pots venir quan vulgis!! Ara, aixo si, es recomena dur matalàs o màrfaga!

Vi, passo de Peacocks i pelis Regreso... ja em vaig adormir prou aquell dia, tu!

 

Publicar un comentario

<< Home


eXTReMe Tracker