Son. Caixa de bombons. Futbol. Plans, plans, plans.

Ahir va ser un dia de son. Son a la feina, durant unes conferències que equiparaven l’Apollo XIII i l’empresa, i son a francès, amb una classe soporífera d’exercicis escrits i prescrits per, en teoria, millorar.

A la feina un client em va regalar una caixa amb 6 bombons de pastisseria: li vaig dissenyar un folletó i li va agradar: la meva jefa estava tota sorpresa perquè diu que mai està content amb ningu. Pobre ningú!

A la nit, després de sopar, gran part de la casa a la seva habitació, en Paulo i jo vam visitar en Roger (entrant per la porta del carrer, la primera habitació. No té perdua). Mes i mig sense televisió i tocava dia de futbol!: Real Madrid-NoRecordoQuiTampocMinteressa. Tumbats al matalàs, intentant jugar (esquivar) a badminton, parlant de mitjons decorats amb fulles de maria i de la significació de ))<<>>((, el partit es va fer menys pesat.

DIvendres la meva jefa i jo anem al gimnàs, a morir una mica, com a mínim jo. M’ha convençut per fer Spinning, seguit d’una classe de ioga. L’altre dia em va donar un atac de riure pensant en el nom de les posturetes en francès (p.e. la del poisson) i en lo perduda que aniré amb les instruccions del professor.

Divendres també és el sopar pel cumple de l’Anna-Suïssa, que dissabte fa només 21. No crec que arribi a temps, però m’apuntaré als postres. Li he comprat un collar i li he fet una postal. Potser dimarts aniré amb ella a l’Opera. On verra.

Marxem el cap de setmana amb els eurodyssea a Namur. Plans, plans, plans… no m’estranya que aquest, sigui un país sense gairebé muntanyes.

Pd. Setmana Sta: L’ «hotel» de la rue Hullos 42 de Liège té una reserva a nom de L. Serrabasa (ue !) del 14 al 17 d’abril, així que per Pâque… em quedaré per aquestes terres.

pd2: Acaba de passar la meva jefa plorant. No sé què passa. Ufffff.