Esto[es el]colmo: 24-27 mai

Final de mes. Pocs ingresos: Som viatgers low-cost. Sortim de Liège carregats de pa, llonganissa, paté, fruita, galetes i un paquet de 10 gofres. Quan passem el detector de metalls à l’aeroport de Charleroi escorcollen en Paulo: els 2 ganivets que duiem pel paté han estat descoberts. Li fan un paperet-denúncia i requisen les nostres armes: com farem ara els entrepans?

Volar amb ryanair sempre comporta emocions inesperades i visites a les rodalies d’una gran ciutat. Si per Frankfurt va ser Hahn, per Estocolm va ser Skavsta, situat a 80 minuts del centre.

Aterrem a les 11 de la nit i encara es de dia per un cantó de l’horitzó. A la butxaca, 50 euros en corones per passar 3 dies i poca cosa més.

Arriba el moment de pagar l’autobús fins a Estocolm: 199 corones (22 euros). Agafo 2 bitllets de 100 corones per pagar pero… sorpresa! Un dels bitllets no és vàlid. A l’agència de canvi de Liège m’han donat un bitllet fora de circulació… començo bé el viatge: primera nit i ja nomes hem queden uns 16 euros. Serà dur.

Som 6: En Paulo, l’Ernesto, en Juan, en Richard, la Susanna i jo. La matinada següent arribarà la resta, perquè el vol estava a millor preu.

Arribem a l’alberg a la 1h. L’endemà al matí visitem el Gamla Stan, el centre antic de la ciutat, prenem un cafè. No tenim pressa. Fem fotos, entrem al museu d’art contemporani. Xocolata calenta i a seguir caminant. Busquem el barri fashion, mengen un kevab, em compro una amanida, tornem a l’alberg. Compartim habitació amb un pintor australià que viatja per Europa i amb 3 francesos de Lille que es dirigeixen a Helsinki. Ens inviten a orujo i ron amb cola. Parlem amb uns, amb uns altres, fem d’intèrprets. Sortim a donar una volta i dormim.

Divendres ja hi som tots. En Nino i en Lasha han passat la nit al carrer perquè no tenien allotjament. Visitem el centre, canvio el bitllet que no podia utilitzar. Plou i diluvia quan visitem l’ajuntament. A les 9 marxem cap a la universitat, on se celebra el Popaganda, un festival de musica on l’espectacle, més que a l’escenari, està entre el públic: cabells de colors, pantalons estrets, lligacames sobre les mitges, minifaldilles de Barbie, crespats inverosímils… Dos concerts al mig del fang i a les 12 marxem cap a l’hotel. Aquesta nit no hi ha lloc a la ciutat i hem hagut de canviar de lloc. Paguem 2 habitacions dobles i dormim 5. Somnio amb cremes reparadores, somnia amb avions que donen dues voltes de campana abans de continuar volant. A l’esmorzar, preparem d’amagat el dinar i marxem per aprofitar el temps fins les 15.30, quan hem d’agafar l’autobus cap a l’aeroport.

Són les 20h quan comencem a aterrar. La boira és molt espesa. Baixem i baixem… i ens tornem a enlairar. “No hem pogut aterrar”, diu el pilot. “Ho intentarem una segona vegada”. I tornem a baixar, aquest cop una mica més marejada. Sembla que toquem terra quan…ens tornem a enlairar. Ens mirem. «T’imagines que hem de canviar d’aeroport?» diu. «Sí, i que aterrem a Liège». Dos segons més tard el pilot anuncia que no farà un 3r intent i que marxem cap a Liège. Penso en els somnis premonitoris i en la sort que tenim.

En Simon i la Mélanie ens venen a buscar amb al cotxe. Està diluviant i els taxistes ens volen estafar. Ens demanaven 30 euros, acaben oferint-se per 15. «Ara ja no, gràcies». Arribem a casa allà les 23.00 i me’n vaig a dormir. Demà serà un altre dia…