París: « Week-end de la contradiction»… o no

Divendres tarda. Corre. Boses amunt, avall. Agafem el tren a les 17.42 i en 2h i 15 estem a París Nord. Quan arrivem al foyer, la Laura ja ens espera. Coneixem en Guillemon, sopem un entrepà i anem a la Bastilla a pagar 5.50 euros per una beguda… que és el normal.
«Et robo el coixi». «No, te’l robo jo a tu», es fa de dia i comencem l’itinerari a Notre Dame, seguit d’una passejada pel riu, pel Louvre, les Tulleries, la Place Concorde, l’Església de la Madeleine, l’Hôtel de Ville, el Pompidou i………………… dinem, un entrepà de productes liégeois, i tornem a la càrrega: les Halles, Place Vosges, el Marrais que no es deixa trobar, la Torre Fidel i el Trocadero, Arc de Triomf i Champs Elyssées, l’opera i el Palau Reial. Un crêpe i 3 kevabs tacadors pel barri llatí i pugem fins a Montmatre. Vi, copes. La gent s’amuntega a les escales per celebrar que s’apaga el dia i s’ilumina la ciutat. Una hora després ens despedim del Molin Rouge i cap a casa : pasta a minuit i dormir…
«Et robo el coixí», «ups, ja me n'he adonat», «doncs serà millor per la meva esquena», arriba el diumenge. Passegem per Père Lachaise, el cementiri, i marxem cap a la Défense. Fem un café de 3 i algo, un sprite i una pepsi de 4 i, amb les piles recarregades, caminem entre les escultures del New York francès, originals, multicolors. Fem fotos, agafem el metro, i marxem cap als jardins de Luxemburg. Dinem en un Quick ben lent (…contradiccions…) hamburgueses equivocades i encara tenim temps per passejar-nos pel Panteó, injectar-nos una altra dosis de cafeïna i marxar a fer la maleta. Em despedeixo de la Laura i en Guillermo al costat de la Sorbonne. Són les 19.10 quan en Juan i en Paulo arriben al tren, uns 3 minuts abans de que surti. El viatge dura 3 hores de cartes, entrepans i anecdotes. Ric mentres penso en el «Agujetas de Jerez», els «Dores des Açores» o les «Courbatures de Liège». Segurament demà tocaran les «’Agulletes’ de Barcelona».