Pays d'Herve

Com si d’un fet anunciat es tractes, divendres vam anar a veure «Volver», d’en Pedro Almodóvar. I sí, torno, però no encara. Massa cansats per sortir de marxa, vaig a dormir i sommio amb lasagnas i rollitos primavera que em fan riure molt, moolt. Quan em desperto, preparo la motxila i a les 11.30 sortim de cap de setmana: excursió eurodyssée. Visitem el Pays d’Herve, una regió bucòlica i pastoril, a pocs quilòmetres de Liège. La Wallonia està a l’època del monzó, així que no vam poder anar en bici (millor idea hauria estat una canoa), ni fer activitats a l’exterior, i amb prou feines fer una barbacoa sota un cobert, amb un fred propi del mes de febrer. Sopar de germanor, coneixem més eurodyssés: els que viuran amb nosaltres, els que no, els que ja marxen… i els que encara no. El cantant d’un grup de la zona, Gasoline, ens canta cançons: de radiohead, de nirvana, d’ell mateix. No em trobo bé: són les 11 i marxo a dormir. L’endemà al matí, les piles recarregades, esmorzem i marxem cap a la Maison de Tourisme d’Herve. Veiem un video, degustem una única copa de sidra, degusten formatge. Dinem i s’acaba l’activitat amb una subhasta del menjar sobrant. Ben carregats, fem una parada a l’abadia de Val-Dieu abans d’arribar a casa. Migdiada i relax. Ell estudia anglès, jo els angles del sostre… abans de dormir. A les 6 del matí un ocell s’aclara la gola. A les 7.15 sona el despertador. A les 8 i 10, tanco la porta... i començo una setmana de només 3 jours.