10 i 11 de juny

Dissabte, 30°, 11h 18’. Arriben a la gare de Palais (després d’haver passat per la de Guillemon), en Vi i en Gerard. Temps just d’esmorzar a casa i marxem d’excursió amb el cotxe. Primera destinació: Durbuy, «La ville la plus petite du monde». Finestres baixades, dipòsit al minim, ens trobem perduts en paratges de vaques, prats, boscos i camins secundaris (o terciaris). Resignats, demanem que ens indiquin, passem per un «camí» ple de sots i arribem a Durbuy. La gent fa kaiak, canoa, escalada o mini-golf, s’asseuen a les terrasses. Fem un entrepà asseguts a la gespa i sortim cap a Dinant on, ‘paradójicamente’, com diria la Cécile, enlloc de dinar prenem un gelat. Tomb amunt, tomb avall, a les 9 arribem a Liège. Hora i mitja més tard arriben la Laura i en Guillermo i fem sopar de germanor. Parlem de postres que regalimen, de portes que no tanquen, d’aventures al Sidecar. A mitjanit+1 em canten el «Parabens» i el «Cumpleaños feliz». Em donen regals, personalitzats, fets a mida. Sortim al Pot au Lait però a les 2h tornem. Ens despedim de la Laura i en Guillermo que marxen l’endemà ben d’hora, i dormim…

Diumenge 11 de juny, 10h del matí, sona el telèfon: no és el despertador sinó encara més felicitacions. I més regals. Esmorzem i passegem per Liège. Ens mullem els peus en una font, ens persegueix una nena amb una regadora. A les 2.40 despedim en Vi, en Gerard i una maleta de més, a la gare de Guillemins. Dinem al arribar a casa, mengem maduixes amb nata quan juguem al jardí. Sóc un lladre i em busquen per Londres. Agafo un taxi, dos, 3 i molts més. M’amago a prop d’Oval, després al costat de Hyde Park. Es nota que he viscut a la ciutat i conec els carrers: no poden trobar-me. Encara fa molta calor quan anem a la rue Roture a prendre un cafè. A les 20.00 marxem cap al restaurant: avui conviden. Quan tornem cap a casa, un cantant italià, en Gigi d’Amore, canta al fans a la plaça Saint Lambert. Abans d’anar a dormir encara estic a temps de rebre alguns regals més. Quin dia…