(...)

“Els nombres primers són divisibles només per la unitat i per ells mateixos. S’estan al seu lloc en la infinita sèrie dels nombres naturals, enclosos igual que tots entre dos més, però un pas més enllà respecte als altres. Són nombres suspectes i solitaris i per això en Mattia els trobava meravellosos. De vegades pensava que havien anat a parar en aquella seqüència per error, que s'havien quedat atrapats com perles en un collaret. Altres vegades, en canvi, sospitava que a aquests nombres també els hauria agradat ser com els altres, uns nombres qualssevol, però que per alguna raó no n'eren capaços."