Fins aviat

30 de juny, final de la beca eurodyssée.

Han estat uns mesos increibles: Aprendre, viatjar, viure, conèixer... tantes persones!... L'Anna, en Roger, en Paulo, en Juan, en Simon, en Baptiste, en Miguel, la Susanna, en Richard, en François, en Nino, la Virginie, la Mélanie, la Manu, la Maria Jose, la Maria Jesús, la Mònica, la Mihaela, en Lasha, en Sebastian, la Cécile, l'Ernesto, la Sofia, la Sarah, en Gabriel, ...

Marxo diumenge. Avui començaré a fer l'equipatge... Hi ha coses que deixo, coses que m'enduc. Persones que deixo...i m'agradaria endur.

Barcelona, ja arrivo...

Liège... je suis déjà parti. Et trobaré a faltar.

Despedir-se

Ahir vam passejar pels Coteaux de la Citadelle. Camins amagats, de vistes increibles, de prats privats. Camins al costat de la ciutat però tan diferents… Per primera vegada vaig veure la planta dels gerds. Per primera vegada em vaig començar a despedir de Liège… tot i que hi tornaré més aviat del que em pensava.

AVIONS

Avui he parlat amb en Jean Daniel. És un home molt intel.ligent, agradable. Deu tenir uns 45-50 anys, treballa des de fa molt temps a l'empresa, tot i que la deixarà aviat, i viu a Spa amb la seva dona, que fa mosaics, i els seus fills. Una vegada va inventar una màquina de fer crêpes, no un ni dos, sinó 100 o 200, i l'utilitza quan fa celebracions. M'ha dit que la paraula "avió" ve del francès "avion", que vol dir:

Aéronef (aeronau)
Volant (voladora)
Imitant (que imita)
Oiseaux (ocells)
Naturels (naturals)

Camino...

...on em dirigeixo?

Outremeuse

A Outremeuse hi ha una carretera que acaba en un mur. Sembla clar que algú es va oblidar de pintar-hi un tunnel.

Paraules

Cada dia esborro alguna paraula que no m’agrada, que no soporto, que no vull sentir o sentir-me dir. Depuro, censuro, elimino. Pensen pero no diuen. No pensen i no ho diuen. [silenci]. Per què costa tant comunicar?

17-18 de juny : Cap de Setmana a la Platja

Oostende, 70.000 habitants, situada a uns 25 km de Brugge i al bell mig de 67 km de platges belges. Més de 20 graus, l’alberg ple a vessar, les gambes que fan acte d’aparició: arriba l’estiu. Se’m fa estrany posar-me el banyador. Se’m fa estrany agafar la tovallola de platja, posar-me crema solar, menjar gelats, suar. A la 1 ja hi som tots: la gent de Mons, la Susanna, i 5 que venim de Liège. Passem una estona sota el sol, després passegem, amunt i avall, avall i amunt. A les 7 ja en quedem menys. Anem a sopar i més tard ja només en som 2. El sol agonitza incandescent proporcionant diferents tonalitats, diferents reflexos a la platja. Un paisatge de postal.

Diumenge agafem el tramvia de la costa. Mirem el paisatge i decidim on baixar. Dunes menys dessertes del que semblen, platges de sorra interminable, catifes de musclos, petxines multicolors i navalles. Un cranc intenta escapar-se… Acabem passejant per De Panne, al costat de la frontera amb França, sense trobar el que busquem. Estem cansats i tenim 3 hores de tren. Marxem a les 4 i arribem a casa allà les 7 i quart. Encara hi ha temps perquè caigui una tormenta mentres sopem, mentres parlem, quan finalment dormim.

Liège

10 dies de treball, 15 dies a Liège, 2 a Oostende. Això s'acaba...

«Vous avez un bel accent»

L’aire condicionat del cotxe no funcionava des de feia un mes. L’estiu, sobrevingut sense avisar, sense gairebé donar temps d’adaptar-se, fa pujar els termòmetres fins els 30 graus. Conduir fins aquest matí era sinònim de tortura: sauna involuntària, soroll de l’autopista, vent calent… Avui he anat al mecànic. Només veure la matrícula he sentit que deien «la de l’aire condicionat». No falla, el meu accent sempre ben present, m’acompanya arreu : quan truco per telèfon, quan demano un gelat, quan pregunto, quan canto (sí, de vegades canto), quan m’exclamo. «Mierda!» dic al saber que hi ha un cable tallat. Ell riu i treballa. 1 hora després de deixar el cotxe, es fotocopia els meus papers. Intentarà que Daewoo Bèlgica pagui la reparació. Aquí el model té 4 anys de garantia. No és el procediment habitual, m’explica, mais… «vous avez un très bel accent».

10 i 11 de juny

Dissabte, 30°, 11h 18’. Arriben a la gare de Palais (després d’haver passat per la de Guillemon), en Vi i en Gerard. Temps just d’esmorzar a casa i marxem d’excursió amb el cotxe. Primera destinació: Durbuy, «La ville la plus petite du monde». Finestres baixades, dipòsit al minim, ens trobem perduts en paratges de vaques, prats, boscos i camins secundaris (o terciaris). Resignats, demanem que ens indiquin, passem per un «camí» ple de sots i arribem a Durbuy. La gent fa kaiak, canoa, escalada o mini-golf, s’asseuen a les terrasses. Fem un entrepà asseguts a la gespa i sortim cap a Dinant on, ‘paradójicamente’, com diria la Cécile, enlloc de dinar prenem un gelat. Tomb amunt, tomb avall, a les 9 arribem a Liège. Hora i mitja més tard arriben la Laura i en Guillermo i fem sopar de germanor. Parlem de postres que regalimen, de portes que no tanquen, d’aventures al Sidecar. A mitjanit+1 em canten el «Parabens» i el «Cumpleaños feliz». Em donen regals, personalitzats, fets a mida. Sortim al Pot au Lait però a les 2h tornem. Ens despedim de la Laura i en Guillermo que marxen l’endemà ben d’hora, i dormim…

Diumenge 11 de juny, 10h del matí, sona el telèfon: no és el despertador sinó encara més felicitacions. I més regals. Esmorzem i passegem per Liège. Ens mullem els peus en una font, ens persegueix una nena amb una regadora. A les 2.40 despedim en Vi, en Gerard i una maleta de més, a la gare de Guillemins. Dinem al arribar a casa, mengem maduixes amb nata quan juguem al jardí. Sóc un lladre i em busquen per Londres. Agafo un taxi, dos, 3 i molts més. M’amago a prop d’Oval, després al costat de Hyde Park. Es nota que he viscut a la ciutat i conec els carrers: no poden trobar-me. Encara fa molta calor quan anem a la rue Roture a prendre un cafè. A les 20.00 marxem cap al restaurant: avui conviden. Quan tornem cap a casa, un cantant italià, en Gigi d’Amore, canta al fans a la plaça Saint Lambert. Abans d’anar a dormir encara estic a temps de rebre alguns regals més. Quin dia…

Ce week-end

Demà dissabte, amb previsions de fins a 27 graus, en Vi, en Gerard, la Lau i en Guillemon arriben a Liège. I diumenge, tot i ser 11... 26

Belin: 3-5 juin

3 dies de festa… viatgem! Vivim a Bèlgica, volem des d’Holanda, aterrem a Alemanya. Volar, sense voler, em produeix somnolència: 10 minuts a l’aire i ja dormo. Em desperto i em diuen que pensaven que un passatger s’havia mort. No, es veu que encara respira però que s’havia trobat malement.
Encara no plou quan arribem a Schönefeld, pero ja hi haurà (mal) temps. Visitem el centre, passegem fins la Bauhaus, ens acostem al Sony Center, entrem al museu jueu. Més tard busquem un festival que no convenç i acabem al bar del Circus fent una birra, una Pinya Colada o un Sex on the Beach… tot i el fred que fa. Diumenge comencem el dia amb un macroesmorzar a l’alberg. És dia de mercadillo i ens passem pel de Mitte: televisions que dubto que funcionin, perruques, roba, bicis, i pelis porno gay de 2a o 3a generació. Són les 13:10 quan arribem a un tour que surt de la porta de Brandenburg. 3 hores i 30 minuts per 3 euros molt aprofitats. En Daniel, el guia ens explica la historia de la ciutat, la predileccio alemanya per parkings i els parcs quan un indret no els agrada, el bunker amb parets de 4 metres, el racisme al barri on viu. Parla i aprenc; ens explica i entenem una mica més el que va passar. Acabem a prop d’Alexander Platz i la Romina, una noia argentina que estava al tour, ve amb nosaltres. Fem un café a la casa okupa dels artistes, parlem de la situació al seu país, al nostre. Passegem encara més, entrem al Reichstag i acabem al Carnaval de les Cultures, una sucesió amb de «xiringuitos» d’aspecte improvitzat amb menjar del Perú, Brasil, Polònia, Jamaica,… Molta gent, moltes olors, colors. Estem cansats i marxem a dormir: l’endemà encara visitem la East Side Gallery, la nova estació i «MoritoPlatz». Tornem a Maastritch amb 30 minuts de retard… Són les 22.30 quan aparquem davant de casa.

Berlin

Un any i mig després, demà torno a Berlin