Brad Pitt o el dia dels Innocents

Hi ha a qui li agrada el Brad Pitt. Hi ha qui prefereix directament i sense dubtar-ho, el Pit a seques. Com en aquesta foto del dinar de Nadal amb l'empresa: de vegades, un amic invisible pot fer regals vistosos.
Per cert, i canviant de tema, demà marxem a Amsterdam a les 6.00h del matí. I no, no és cap brometa del dia dels innocents, ja m'agradaria a mi.
Apa, que aquest dia ben llufat no us faci massa pudor!

Tu y yo y todos los demás

Entre sentada i sentada (i no és que féssim una manifestació), la taula ens va trobar a faltar durant unes hores ahir a la tarda. Vam anar a veure "Tu, yo y todos los demás" i no sé "todos los demás", però a mi, la pel·lícula em va encantar.

Us la recomeno.

Feliç Sant Esteve!

3.172,6 km

Segons diu la guia campsa (www.guiacampsa.com), ahir a la nit, el Pare Noel va recorrer 3.172,6 Km en el seu trineu volador. 3.172,6 km! I pensar que jo em queixo dels 1312,3 Km de Barcelona – Liège… Em mereixo una tonelada de carbó! Amb la competència del Caga Tió, el Pare Noel, que ja té una edat, tot vestidet de color síndria (iuk!) i envoltat de rens milenaris, va repartir ahir tot de regals colant-se a les cases a través de les xemeneies de Barcelona. Uff! Ni el Spielberg. Apa, bon Nadal a tots. Us estimo.

I jo dic, qui em mana mirar per internet!!

Liege tops European crime list
Dec 13, 2005, 5:02 GMT, Europe News

BRUSSELS, Belgium (UPI) -- The European Commission says the Belgian city of Liege is one of Europe`s most dangerous cities.
Liege recorded the highest number of registered crimes per 1,000 residents in 2001, Expatica reported.
The EC comparative audit found that 256 crimes per 1,000 residents were recorded in Liege that year.
Utrecht, Netherlands had 230, Stockholm and Goteborg, Sweden, had 204 and Hamburg had 184, the newspaper De Standaard reported.
Other Belgian cities also recorded high crime rates, with Brussels registering 153 crimes per 1,000 residents, Charleroi 144 and Antwerp 117.
Liege judicial authorities raised doubts about the comparative methods used by the EC, pointing out that the city`s crime rate has sharply declined in recent years, Expatica said.

OMG!! Esperem que les judicial authorities tinguin raó...

Dinar de Nadal ca la Marina i en Marc

Pressupostos

11.05. Comença una altra sesió de les reunions de pressupostos de vendes. Avui donen sesió continua: dos rotllos de pel.lícula al preu d’un. I quines pel.lícules! Parlen de tecnologies, d’empreses que són malalts moribunds, d’empreses que tenen un virus que costa de curar, d’empreses que actuen com equips de futbol. Com l’Osasuna, m’assabento, que tenia l’objectiu de no baixar a segona i ara és el primer de la lliga. I dic jo, qui lliga la meva soga? Duc massa hores tancada i vull sortir a dinar. 14.05. Comença una discussió sobre pressupostos poc ambiciosos. Mirades de reprobació, comentaris que ofenen. 5 minuts més i comença una acalorada guerra amb 2 trinxeres ben definides. Jo sóc el sac de terra: no dic res pero rebo els impactes. Tortura psicològica. Sento l’arròs que em crida desde la llunyania de la nevera al pis inferior: “on ets?”, crida. 14.35. Hem donat 10 voltes al mateix tema i encara no hem trobat aparcament. 15.06. Mínimament calmats els ànims, s’acaba la reunió. 15.10. Em retrobo amb el meu dinar. Son les 16.00 quan torno al treball. I sé que demà, tornarem a començar.

P-40, P-60 i E-301.

P-40, P-60 i E-301. Noves nomenclatures per a Residents de 40, 60 i 301 anys? Els cosins llunyans del R2-D2? No, només formularis per cobrar l’atur de Londres. Un malson, d’altra banda: molta paperassa i poc temps per fer-la abans de marxar. Buscant aquests papers, en una carpeta ben plena de pols i ben plena de records també, he trobat un “quadre” que deia “H. Harold Nax in London 2002 for the Spanish Saints”. Spanish Saints... o Eva i Laura, és clar. En Harold… I si penso en ell, el seu amic bocamoll i de mà incontrolable, en Bastien, escriptor de poemes sobre fills fogosos que s'estimen massa les mares, havia de passar a saludar-me. S’hauran arribat a publicar Lud-mi-la i Strange People in Strange Houses Picking Flowers? Quins dies més estranys aquells de Londres…

La son no hi és.

La son no hi és. No sé en quin moment em vaig girar per fixar-me en un petit detall, vaig entretenir-me parlant o vaig tancar els ulls un segon més del necessari, però ella va marxar. La son va aprofitar un moment en què jo no li prestava atenció, per fer les maletes a corre cuita i marxar. No va deixar cap nota, cap missatge…Amb una mica de sort m’esperarà a Brussel·les o Liège i tornarà a ser meva.