V&V (Van i Venen)

Demà arriben a la casa els 9s, que en realitat són 4: 1 catalana, 1 portuguès i 2 francesos. Mentres, ahir vam organitzar un sopar-sorpresa a base de pizzes per despedir a la Virginie, que marxa del kot però no de Liège.

---

Va anar corrent, ràpid, molt ràpid. Però quan va obrir la porta, havia marxat. La inspiració ja no hi era.

Links

Fotos Cap de 7mana a Stavelot.

La pàgina personal del propietari de la casa on visc. Imperdible.

Carnaval de Stavelot, 25-26 mars

Després d’un divendres nit a la bolera, el cap de setmana eurodyssea comença realment a les 7 de la tarda de dissabte a Stavelot, a uns 60 quilòmetres de Liège. Primeres disfresses i molta festa, botellon semi-improvitzat i kilos i kilos de confeti a la roba, sota la roba, al cabell, al got. Saltem, cantem, suem, coneixem nous eurodyssés. Miro el rellotge i marca les 9 de la nit. És possible? Són les 2.30 quan ens arrosseguem fins a un bus que ens durà a l’alberg.

Diumenge al matí visitem la Reserva Natural des Hautes-Fagnes. No duem patins pero patinem: el terra esta tot glaçat. Aconseguim arribar fins a una pasarel.la de fusta i ens endinsem en un paisatge estrany de boira, neu, ninfes i pluja. De tornada a la realitat, ja més secs, fem un café i ens despedim de tots. Tornem a casa amb temps de fer una migdiada, reposar… i anar al Pot au Lait.

---

Sol. Excursio fins a la Meuse, el riu. Alguns venen en bicicleta, altres en cotxe, en bus o a peu. Quedem a la universitat però no hi entrem. No podem, fa massa bo. Juguem a badminton, intento muntar en bicicleta, fan videos, faig fotos. Liège sembla una ciutat maca quan fa menys fred.

---

Era blau. D’un blau tan intens que incomodava. Vaig mirar al terra i va continuar caminant.

---

En Yves treballa per JIGAM. Tenia un Mercedes fins fa dues setmanes, quan se’l van robar del parking de casa seva mentres dormia. L’han trobat a Polonia.

Hier soir

En Roger fa « Croac Croac», «Beee» i «Muuu», en Paulo «Kokoroko», «Cua Cua» i «Blub Blub», en Juan «Hi Hooo», «Oing oing» i «Criiii Criiii Criii» i jo «Brrrrr», «Cocococo» i «Pio pio». Juguem a les cartes i riem molt…fent l’animal.

Fotos Londres

Fills

La meva jefa espera un nen que serà lleó i es dirà Lleó...en àrab. Parla amb la Christine, que també està embararassada, de la manera de saber els sexe dels nens. Les 2 esperen el fill pel 4 d’agost.

Londres, 18-19 mars

Davant de l’ordinador, respiro relaxadament, un cop, dos… més. És una respiració constant, pausada, monòtona. Sóc a l’oficina, els ulls mig aclucats, els dolors musculars ben desperts, amb la companyia de només una altra noia i un silenci alterat pel tecleig de quatre mans i més dits… Fa menys de dues hores que m’he llevat i sóc a punt d’adormir-me. Són les conseqüències d’un cap de setmana intens a Londres.

Dissabte 5.45. Sona el despertador. Barnús a la mà, haig de fer cua per la dutxa. 40 minuts més tard ens hem dutxat 3 persones correlativament i sortim de casa. Prenem el tren sense problemes i marxem direcció Brussel.les on l’equip, ja al complet (Paulo, Juan Roger, Anna, Susanna i jo), agafem un Eurostar menys psicodèlic del que esperavem. A les 10.20h som a London Waterloo.

-Itinerari dissabte:
Camden Town i passeig pel riu (des de la Tower of London i el Tower Bridge fins al Big Ben), Oxford St, Regent i Carnaby St, Hamleys (botiga de juguets), Soho, China Town, Covent Garden, Leicester Sq, Picadilly. Café a Leicester Sq amb una amiga de la Susanna + Pub Waxy’s Little Sister.

-Itinerari diumenge:
Trafalgar Sq, 10 Downing St, Cenotapio (Sobretot! Molt important!), Big Ben + Houses of Parliament + Westminster Abbey + Saint James Park + Buckingham Palace + Green Park + Spitefields Market renovat + Notting Hill + Holland Park.

Moments memorables:
-La sortida del tunnel amb l’Eurostar.
-Les diferències anatomiques entre una ovella i una abella, i la seva semblança a un del edificis del riu.
-Jugant a la botiga Hamleys amb uns platets voladors inflables, uns porquets que riuen al sentir una palmada i l’estrella de tots : un pelutx que es contorsiona quan se li donen (uns amb més manya, altres amb menys) cops al cap.
-Recordant com es xiula, al Waxy’s Little Sister.
-Una de les tantes molles sueltes que tenia el meu matalàs. Algú es va equivocar al posar-li l’accent i es va quedar en mátalas. I això va fer: intentar matar-me.
-Una estona al sol, tumbats a Green Park.
-Un cappuccino a Brick Street i un muffin de blueberry a Notting Hill.
-El sofa de l’alberg, 5 minuts abans de marxar.

Arribem a la 1.30h de la matinada a Liège Guillemins, amb un retràs de 30 minuts. Prenem dos taxis fins a casa a 8 euros la unitat. Al baixar del cotxe, una marta1 ens mira i fuig. Liège és una selva… i Londres un paradís. Ara com ara, em quedo amb la selva.

1Marta:(definició de la RAE) Mamífero carnicero de unos 25 cm de altura y 50 desde la cabeza hasta el arranque de la cola, que tiene cerca de 30, cabeza pequeña, hocico agudo, cuerpo delgado, patas cortas y pelaje espeso, suave, leonado, más oscuro por el lomo que por el vientre. Se halla en España (i a Liège!), y es apreciada por su piel.

Fotos

Fotos de febrer i mars aquí :)

Soirée Haute Cuisine

Patriotisme

Gran paraula. M’evoca imatges dels EUA, la bandera onejant, els búfals campant al seu aire pels paratges de Texas, hamburguesa amb patates i ketxup… i des d’ara, l’autopista a Liège. Farà dues setmanes no arriba, un camió em va fer llums i em va pitar insistentment durant uns 15 segons. Vaig pensar que tenia el cotxe en flames com a mínim, però com que cap senyal d’alarma estava encesa, vaig continuar tota preocupada. Abans d’ahir, després d’adelantar un camió, al tornar al carril de la dreta… llums. Però avui, quan de nou un camió m’han fet llums, al veure la seva matrícula, he arribat a una conclusió: són els camioners espanyols em saluden!

Week-end improvitzat

Mons? Lille? Divendres ens comuniquen que no és possible: «Liège, tenemos un problema: la familia viene y no hay espacio para todos». Improvització: Dissabte anem ‘Els 5’ (l’Anna, en Paulo, en Juan, en Roger i jo) a demanar preus i horaris per mitja Europa i ens troben l’oferta de l’any… com a mínim: Liège-Londres amb l’Eurostar i un bon horari… 51 euros… el cap de setmana que ve!!!

A la tarda, vaguegem per casa amb l’Ernesto, que ha vingut de Brussel.les i s’apunta a una sessió de tv a l’habitació d’en Roger. En Fernan Disco té un clon a Bèlgica, i nosaltres el descobrim mentres ens anuncia que ‘La camisa negra’ segueix entre els singles més forts de la llista… una tortura…(perderte). Nit de tranquis i diumenge… Aachen (Aquisgrán en castellà, Aix-la-Chapelle en francès), una ciutat alemanya d’uns 250.000 habitants + Monschau, un poblet germànic d’ estampa nadalenca. Està tot nevat i finalment no ens podem resistir a una guerra. Un pobre vianant en pateix les conseqüències.

De tornada cap a casa, parem al mig de la neu, deixem 15 anys en el maletero i ens endinsem en un camp tot nevat: correm, saltem, curses, persecucions, el pi. Faig fotos, fan fotos,… Tornem allà les 5.30, fem un té i sortim a passejar, aprofitant que no plou. 10 calfreds més tard, entrem en un bar on serveixen més de 1000 cervesses. Sopem allà les 9.30 i veiem Sexo en NY i un reportatge d’en James Blunt. Són les 23.40 quan tanco la llum i em poso a dormir…

Andale, andale!

Arriba, arriba l'hora dels adeus. Ahir al matí va marxar la Fanny i el dissabte li toca el torn a la Manu. I per celebrar la despedida vam organitzar un sopar mexicà: tortitas amb xampis, salsa picant, pebrots tricolors, doritos + dipa's Carrefour i mini-barrets mexicans obra de l'artista de la casa, l'Anna. Encabir 11 persones a la cuina de la casa ja no és cap repte!
Informacions adicionals: demà marxem a Mons (BE) a casa de la Maria (o s'hauria de dir Soledad?), una eurodissea de Múrcia que viu sola, treballa en un despatx sola (sembla encara no parla sola) que ens ha convidat a dormir allà i visitar la ciutat. Diumenge visitarem Lille (FR).
pd. He accentuat una adicció que creía desconeguda a la xocolata...OMG!

Taronges de la Xina

Avui havia ja escrit un missatge pel blog, pero he decidit deixar-lo de banda i començar-ne un altre, perquè el tema s’ho mereix. Rebo un email (ai, els emails!) titolat «CHINA-RICARD». I aixo es, unes practiques de 3 mesos en una empresa de Shanghai que proposa la universitat on estudia mon germà i ell iniciarà els tràmits per apuntar-s’hi. QUE FORT!!! Avui és la reunió de mons pares amb el professor. Ai que encara aquest estiu visitaré la Xina…

E-mails...

Cada dia obro el correu. Es una pràctica que ritualment faig matí i tarda. Escric als amics, als menys amics, als excompanys de l’exfeina, rebo noticies, rebo virus, rebo spam, rebo descomptes per comprar Viagra, rebo estúpids powerpoints «nyonyos» i malintencionats que supliquen anar a la paperera antireciclatge i rebo, de vegades, fotos com la d’avui, que em deixen fora de lloc. I penso, p a s s a tpresent…………………[futur].

4-5 mars

Escena anterior: [Passejada i cafe a Lovaina dissabte a la tarda, ciutat de la part flamenca que, com a tal, és bonica, neta, moderna i, ah! amb bicicletes]

Escena descrita:
Convidats a un sopar típic de la regió francesa de Jura, ens plantem 15 persones a casa d’en Jeremy (eurodissea francès), que viu amb una familia BIO (sucre bio, llet bio… pintura de les parets bio!) molt acollidora. Patates al caliu, salsitges gustoses i tones de formatge (FAN-FAS-TIC!) fos i no fos, amb all o sense, de textura nocillosa o en porcions. Després… sessió de fred polar a Louvain la Neuve, macrovila universitaria sense gens d’ambient el cap de setmana. Un cop ja estem tots ben congelats, marxem 8 (cara de cansament, nas vermell i bufandes fins ben a dalt) a dormir a casa de l’altre francès de Jura, en Richard1, que ens va acollir en la seva caseta de fusta (o de paper, encara no n’estic segura) de tres pisos (el propietari li havia recomenat que no dormissim els 15 allà ja que hi havia risc d’esfondrament).

Final de l’escena: Matalassos per terra, fem uns tes i dormim bastant bé.

Diumenge és el dia de la despedida de la Mihaela, que dimarts torna a Rumania. Quedem a Brussel.les. Fa un dia precios. Fem un cafe al MIM, Museu dels Instruments, des d’on hi ha una vista impressionant de Brussel.les. Es una ciutat completament diferent a la de fa un mes, quan vam marxar: skaters, música al carrer, sol. Està viva. Passegem pels carrers principals i tornem al Walvis, el nostre bar. Una kriek i moltes fotos. Escribim paraules de despedida. A les 6 marxem a l’estació. Abraçades. Correm darrera el tren. Ens mirem pero no parlem gaire. Una hora més tard en Juan, en Paulo, l’Anna, en Roger i jo estem en el tren direcció Liège. Arribem a la Gare de Guillemins a les 8. Neva.

--------------------------------------
1 En Richard ja va venir amb nosaltres a l’excursió de Gante i Brugge. Per més detalls, us dire que té una gran col.lecció de música indie, toca en un grup semblant a Muse i si li taquen una estora amb café no s’enfada o, si ho fa, dissimula prou bé.

Brokenback Mountain doblada al francès

5 becaris eurodissea assentats en una de les múltiples sales del cinema Kinnepolis de Roccourt. Comença la pel.lícula: La història de dos cowboys de l’Amèrica profunda… que parlent francès. Raro raro. Però realment l’impacte del dia va ser la Mihaela, la noia de Rumania, que sembla que torna al seu país per problemes amb el treball i la gent de la beca. Arribar tan lluny per tornar tan ràpid… Una llàstima. La trobaré a faltar.

Neu i més neu

El camí al treball. El meu cotxe davant de casa. Les vistes per la finestra aquest matí.