Esto[es el]colmo: 24-27 mai

Final de mes. Pocs ingresos: Som viatgers low-cost. Sortim de Liège carregats de pa, llonganissa, paté, fruita, galetes i un paquet de 10 gofres. Quan passem el detector de metalls à l’aeroport de Charleroi escorcollen en Paulo: els 2 ganivets que duiem pel paté han estat descoberts. Li fan un paperet-denúncia i requisen les nostres armes: com farem ara els entrepans?

Volar amb ryanair sempre comporta emocions inesperades i visites a les rodalies d’una gran ciutat. Si per Frankfurt va ser Hahn, per Estocolm va ser Skavsta, situat a 80 minuts del centre.

Aterrem a les 11 de la nit i encara es de dia per un cantó de l’horitzó. A la butxaca, 50 euros en corones per passar 3 dies i poca cosa més.

Arriba el moment de pagar l’autobús fins a Estocolm: 199 corones (22 euros). Agafo 2 bitllets de 100 corones per pagar pero… sorpresa! Un dels bitllets no és vàlid. A l’agència de canvi de Liège m’han donat un bitllet fora de circulació… començo bé el viatge: primera nit i ja nomes hem queden uns 16 euros. Serà dur.

Som 6: En Paulo, l’Ernesto, en Juan, en Richard, la Susanna i jo. La matinada següent arribarà la resta, perquè el vol estava a millor preu.

Arribem a l’alberg a la 1h. L’endemà al matí visitem el Gamla Stan, el centre antic de la ciutat, prenem un cafè. No tenim pressa. Fem fotos, entrem al museu d’art contemporani. Xocolata calenta i a seguir caminant. Busquem el barri fashion, mengen un kevab, em compro una amanida, tornem a l’alberg. Compartim habitació amb un pintor australià que viatja per Europa i amb 3 francesos de Lille que es dirigeixen a Helsinki. Ens inviten a orujo i ron amb cola. Parlem amb uns, amb uns altres, fem d’intèrprets. Sortim a donar una volta i dormim.

Divendres ja hi som tots. En Nino i en Lasha han passat la nit al carrer perquè no tenien allotjament. Visitem el centre, canvio el bitllet que no podia utilitzar. Plou i diluvia quan visitem l’ajuntament. A les 9 marxem cap a la universitat, on se celebra el Popaganda, un festival de musica on l’espectacle, més que a l’escenari, està entre el públic: cabells de colors, pantalons estrets, lligacames sobre les mitges, minifaldilles de Barbie, crespats inverosímils… Dos concerts al mig del fang i a les 12 marxem cap a l’hotel. Aquesta nit no hi ha lloc a la ciutat i hem hagut de canviar de lloc. Paguem 2 habitacions dobles i dormim 5. Somnio amb cremes reparadores, somnia amb avions que donen dues voltes de campana abans de continuar volant. A l’esmorzar, preparem d’amagat el dinar i marxem per aprofitar el temps fins les 15.30, quan hem d’agafar l’autobus cap a l’aeroport.

Són les 20h quan comencem a aterrar. La boira és molt espesa. Baixem i baixem… i ens tornem a enlairar. “No hem pogut aterrar”, diu el pilot. “Ho intentarem una segona vegada”. I tornem a baixar, aquest cop una mica més marejada. Sembla que toquem terra quan…ens tornem a enlairar. Ens mirem. «T’imagines que hem de canviar d’aeroport?» diu. «Sí, i que aterrem a Liège». Dos segons més tard el pilot anuncia que no farà un 3r intent i que marxem cap a Liège. Penso en els somnis premonitoris i en la sort que tenim.

En Simon i la Mélanie ens venen a buscar amb al cotxe. Està diluviant i els taxistes ens volen estafar. Ens demanaven 30 euros, acaben oferint-se per 15. «Ara ja no, gràcies». Arribem a casa allà les 23.00 i me’n vaig a dormir. Demà serà un altre dia…

I avui...

Liège

Una nit de tormenta, Liège

Pays d'Herve

Com si d’un fet anunciat es tractes, divendres vam anar a veure «Volver», d’en Pedro Almodóvar. I sí, torno, però no encara. Massa cansats per sortir de marxa, vaig a dormir i sommio amb lasagnas i rollitos primavera que em fan riure molt, moolt. Quan em desperto, preparo la motxila i a les 11.30 sortim de cap de setmana: excursió eurodyssée. Visitem el Pays d’Herve, una regió bucòlica i pastoril, a pocs quilòmetres de Liège. La Wallonia està a l’època del monzó, així que no vam poder anar en bici (millor idea hauria estat una canoa), ni fer activitats a l’exterior, i amb prou feines fer una barbacoa sota un cobert, amb un fred propi del mes de febrer. Sopar de germanor, coneixem més eurodyssés: els que viuran amb nosaltres, els que no, els que ja marxen… i els que encara no. El cantant d’un grup de la zona, Gasoline, ens canta cançons: de radiohead, de nirvana, d’ell mateix. No em trobo bé: són les 11 i marxo a dormir. L’endemà al matí, les piles recarregades, esmorzem i marxem cap a la Maison de Tourisme d’Herve. Veiem un video, degustem una única copa de sidra, degusten formatge. Dinem i s’acaba l’activitat amb una subhasta del menjar sobrant. Ben carregats, fem una parada a l’abadia de Val-Dieu abans d’arribar a casa. Migdiada i relax. Ell estudia anglès, jo els angles del sostre… abans de dormir. A les 6 del matí un ocell s’aclara la gola. A les 7.15 sona el despertador. A les 8 i 10, tanco la porta... i començo una setmana de només 3 jours.

---

Jo sóc tu. Tu ets jo. Ells segueixen sent ells. Conjuguem i riem. És divertit.

Dimecres

Dimecres de nuvols, de tormentes i llamps a la nit, de rius d’aigua que s’escolen vidres avall, caient amb força sobre el terra gastat del jardí. Dia de neveres quasi buides i sopars de salmó a corre cuita, de dinars d’arròs, d’estadístiques variables, de segones parts de futbol amb regust cervesa; dimecres de Barcelona i Liège, de decisions que encaminen cap a Irlanda, de curriculums que es passegen per Madrid. Dimecres de tot i res. Hem guanyat una segona copa … però no tinc set.

Mon bureau...

8 hores per dia, 5 dies per setmana, 5 mesos de la meva vida

París: « Week-end de la contradiction»… o no

Divendres tarda. Corre. Boses amunt, avall. Agafem el tren a les 17.42 i en 2h i 15 estem a París Nord. Quan arrivem al foyer, la Laura ja ens espera. Coneixem en Guillemon, sopem un entrepà i anem a la Bastilla a pagar 5.50 euros per una beguda… que és el normal.
«Et robo el coixi». «No, te’l robo jo a tu», es fa de dia i comencem l’itinerari a Notre Dame, seguit d’una passejada pel riu, pel Louvre, les Tulleries, la Place Concorde, l’Església de la Madeleine, l’Hôtel de Ville, el Pompidou i………………… dinem, un entrepà de productes liégeois, i tornem a la càrrega: les Halles, Place Vosges, el Marrais que no es deixa trobar, la Torre Fidel i el Trocadero, Arc de Triomf i Champs Elyssées, l’opera i el Palau Reial. Un crêpe i 3 kevabs tacadors pel barri llatí i pugem fins a Montmatre. Vi, copes. La gent s’amuntega a les escales per celebrar que s’apaga el dia i s’ilumina la ciutat. Una hora després ens despedim del Molin Rouge i cap a casa : pasta a minuit i dormir…
«Et robo el coixí», «ups, ja me n'he adonat», «doncs serà millor per la meva esquena», arriba el diumenge. Passegem per Père Lachaise, el cementiri, i marxem cap a la Défense. Fem un café de 3 i algo, un sprite i una pepsi de 4 i, amb les piles recarregades, caminem entre les escultures del New York francès, originals, multicolors. Fem fotos, agafem el metro, i marxem cap als jardins de Luxemburg. Dinem en un Quick ben lent (…contradiccions…) hamburgueses equivocades i encara tenim temps per passejar-nos pel Panteó, injectar-nos una altra dosis de cafeïna i marxar a fer la maleta. Em despedeixo de la Laura i en Guillermo al costat de la Sorbonne. Són les 19.10 quan en Juan i en Paulo arriben al tren, uns 3 minuts abans de que surti. El viatge dura 3 hores de cartes, entrepans i anecdotes. Ric mentres penso en el «Agujetas de Jerez», els «Dores des Açores» o les «Courbatures de Liège». Segurament demà tocaran les «’Agulletes’ de Barcelona».

Matí d’emails…

-----Message d'origine-----
(…) Ara, quan venia cap a la feina amb un autobús on 1 formiga no hauria trobat lloc on posar-se, he pensat en tu perquè mentre intentava robar un bri d’oxigen per respirar entre tanta olor matinal he vist un hyundai getz circulant per Passeig de Gràcia sense les portes forçades, això sí i m’ha recordat la nostra aventura per Andalucía….

-----Message d'origine-----
(…) Perdona, no he pogut escriuret abans... pero dema ens veiem!!

-----Message d'origine-----
(…) Tantot...bisous....bisous....tantot.....bisous

-----Message d'origine-----
(…) I tu m'expliques (…) si has fet més plans per l'estiu i el futur en general... i coses! totes les coses que vulguis.

-----Message d'origine-----
(…) M'aburreixo. Miro la hora. Em fa pal estar a internet.

-----Message d'origine-----
(…) A un company de feina li ha tocat un i/v (per a dos persones) Madrid-New York en un concurs. Com que ell no hi vol anar ( ! ) els posa a la venta a un preu inferior a la oferta més barata que trobéssiu.

-----Message d'origine-----
(…) La Marina ja em va dir ahir... "ostres, imagina't que tu te'n vas a Lisboa i l'Eva a Madrid..."

-----Message d'origine-----
(…) Ahir vam brindar una mica amb la gina per "LO QUE TENGA QUE SER SERÁ"

I jo responc. I menjo mentres parlen de maquines per fer fonaments. Fa sol. Encara sento les seves veus quan surto i passejo. Agafo una dent de lleó… de les que no mosseguen. Bufo una mica, nomes una mica, i es desfà a l’aire… Es agradable sentir que fa calor… Miro el rellotge. Encara tinc 10 minuts per tornar caminant, i penso que se’m fa estrany haver arribat a Blegny, treballar en un parc industrial perdut, passejar al migdia i bufar una flor, i ser una mica feliç.

6-7 mai

Dissabte al matí, sol i calor sofocant, decidim fer una barbacoa. 2 cotxes, 8 persones i 20 km fins al racó de les rodalies de Liège on passar el dia: molt sol, molt vert, molt menjar. Una passejada per dia agradable i cap a casa. Tenim molts invitats: una amiga d'en Miguel, una amiga d'en Juan, els pares d'en Simon i la seva germana amb el novio. Sopem, ronda de tequiles i cap al Soleil. És de nit però la calor continua dins del bar, ple a vessar.
Diumenge en Roger i jo ens llevem amb una missió : descobrir si Charleroi és una ciutat tan lletja com diuen... i sorprenentment sí : pitjor del que podiem imaginar. Fàbriques fumejant injecten polució a escassos metres del centre, les vitrines de les botigues respiren pols i decadència i un nuvol permanent tenyeix de gris la ciutat. Dinem una pizza turca (de Turquia, no d'Itàlia, ens diu el cambrer), cafè i cap al tren. Al arribar a casa, els pares d'en Simon ja preparen un sopar per 15 amb productes típics francesos. Parlem, riem, ens describim. Qui som, que fem. Que volem? Cap de setmana de converses... Són les 11 quan ens despedim. Dormir...

---

Madrid. No ho havia pensat, però... pour quoi pas?

Divendres 28/04 – Diumenge 01/05

Divendres, 4 mesos després d’arrribar, l’Anna va fer les maletes, les va baixar, les va carregar al cotxe, i després de sopar, va marxar (…). Ahir, mentres preparava el sopar, vaig posar 3 ous a bullir i se’m va fer estrany… només 3.

Dissabte, 8.30h del matí. Un Seat Altea i un Honda Civic ens esperen a la porta. Sortim direcció Luxembourg (168 km). Retenció; arribem més tard del previst. Donem una volta, dues, fem un café i continuem: Strasbourg (388 km recorreguts). Fem nit a l’alberg. En Paulo ens parla del Parlament Europeu i decidim anar-lo a visitar… increible però cert, és un cap de setmana de portes obertes. Ens passegem per l’itinerari marcat, agafem tot de coses dels stands : posters, boligrafs, llibretes, agendes i també llavors de flors. Quan aconseguim sortir, el planning està una mica ajustat però proseguim. De camí cap a Colmar (462 km), ens aturem 10 minuts en un camp de tulipants «self service» (30c la flor) a peu de carretera.

Finalment arribem a Colmar, una ciutat maca, en la linia de Strasbourg. Encara trobem temps per asseure’ns en un cafe modernista per després marxar cap a Besançon (643 km), on fem nit. Es respira calma, tranquilitat… passegem pel riu, pel carrer principal, pel voltants de la catedral, entrem al «Popol» (Pop Hall) i en sortim. « L’han canviat», diu. Tot evoluciona. Quan decidim que és hora d’anar cap a l’alberg, agafo el cotxe i oblido treure el fre de ma… 5 minuts després, quan veig el fum que surt del cotxe, penso en tota la paperassa que hauré de fer …i que finalment no cal. Aguantarà.
L’endemà al matí sortim direcció Nancy (942 km). Sessió d’entrepans a la Plaça Stanislas (una de les mes maques d’Europa), on ens trobem amb la Virginie i ens destrobem a nosaltres mateixos. Una hora més tard, ja tots junts, marxem cap a Metz (999 km), última parada abans d’agafar carretera i manta cap a Liège (1.220 km), on arribem a les 9 de la nit.Abans de tancar el ulls i dormir penso que ha estat un cap de setmana intens, aprofitat; quan realment els tanco …

(- - - s i l e n c i - - -).