"De com no tindré treball quan torni" et al.

De com no tindré treball quan torni

Ahir, mentres mentejava (mirava el meu correu de menta), vaig veure un email d’una noia de la ex-feina de Barcelona. Bé, més aviat diria que no era un email sino un virus carregat de noticies, algunes dolentes, altres pèsimes, sobre Mast Storage (www.maststorage.com, amb una mica de sort, la web encara funcionarà). Han fet fora una altra persona i li han donat un mes a una altra perquè busqui una altra feina. Sembla que la cosa va malement… Infojobs, espera’m al setembre que vinc!

La caseta del Jerry sense el Tom

O del ratolinet que m’havia de donar la llauna. No, no hi ha ratonins pel que sembla a la casa, pero es veu que a la cuina (notese que la meva habitacio és al costat) n’hi ha hagut. I com que a mi el Tom encara, pero el Jerry em fa por, he decidit tapar tot foradet, forat o foradàs que pugui haver a l’habitacio per evitar una possible incursio de l’animalo en qüestio. A cada estada a l’estranger cal que tingui amics no desitjats a la meva habitacio?? La propera vegada, si nem aumentant de tamany, que tindré, bisontes ? mamuts ? Una barreja dels dos ? La convivència pour le moment ça va: ahir vaig acabar de veure a tots, pero portarà més temps arribar-los a conèixer. La cuina és massa petita per 9 persones. Hi ha un noi que és de Sant Andreu, i un altra és d’un poble a 3 km de Bullas, el poble d’on ve mon pare. Tinc familiars que tenen el mateix cognom que ell. Ell mon és un mocador, i el meu, per sort, no està encara massa brut. Per cert, la setmana que ve com a molt tard, haure de tornar a fer la bugada.

Cauchemar lluny del mar

Ahir a les 9.30 del mati, després de 25h de conduccio, vaig arribar amb mes parents a Liège. Vam agafar una caravana monumental a causa del gel i el mal estat de la carretera. Una situacio quartmundista per una europa que cada cop més veig en decadencia. Rafagues de vent fortissimes que movien el cotxe (tot un merit tenint en compte lo carregat que anava), plaques de gel a l'autopista que tenia un manteniment 0, una limousine adelantant pel glac, diluvis a estones, nit dins el cotxe, equivocacio de ruta a Lion, minixoc per culpa de l'empanat que duiem devant i... per si fos poc, gairebe moro de l'angoixa quan quedava res per Liège perquè no tenia benzina i sembla que les benzineres, aqui, no les coneixen... aish...

3 temes que deixo pendents de desenvolupar:

-Liège no és tan lleig, ni molt menys. Subtitol: els nous companys de casa

-Primer dia a la feina. La jefa esta malalta.

-De com crec que no tindré feina quan torni.

Barcelona...

...un vol i ja sóc aquí!

Penúltim dia a Brussel·les

M'he enamorat d'una frase d'un llibre que tot junt acabo de començar: "Maruja (...), con su abriguito a cuadros y su pobre paraguas, deliciosamente emputecida". Juan Marsé, Últimas tardes con Teresa.

No puc deixar de pensar que l'avui s'esgota, com el got de vi de 1.50 de l'Aldi. I la meva estança a Brussel·les. Com es poden fer tants lligams en tant poc temps?

Avui he parlat i m'han parlat d'hivernacles estiuencs, cementiris a dos, vacances a set, jardins tortuosos a Londres...

Ahir vaig veure un cotxe de policia que topava amb un altre que no havia sentit la sirena. Al parar-se per fer els papers, el detingut, que estava assentat a la part del darrera del cotxe, va obrir la porta i va marxar carrer amunt. No el van enxampar...

Demà vaig a visitar l'empresa i la casa on viuré. Estic tan cansada que pestanyejo pesadament, pausadament, adormiladament... la meva ment ja no està aquí. Acabo de fer la maleta. Divendres farem tots un cafetó junts. Tinc ganes de fer-vos un petonet.

ParlaMent o MentParlant

Avui he anat al Parlament. M'he congelat. No se si per por a una bomba camuflada, en han fet deixar tots els objectes sospitosos penjats a l'entrada. Potser m'haurien d'haver penjat a mi tb... junt amb les bufandes, els abric i les motxiles plenes de paperassa escolar.

Us adjunto algunes fotos més de la meva estada a Brussel·les que ja s'acaba. No sabeu quin pal em fa venir en cotxe fins aquí...

L'Anna (Açores) i l'obsessió belga dels musclos



Paulo (Açores) i Lasha (Geòrgia)


L'Anna (Suïssa) fent unes fotos, junt a la Mihaela (Romania)

Llegir El Perfum

Llegir la seva olor, el seu color. De vegades, amb la unio de varies paraules apareix poesia. De vegades, per por a quedar com una fifi, cursi, o unafificursi, fa vergonya reconeixer-ho. M'es igual.

Vivim en un barri completament arab, amb cartells arabs, botigues arabs, teclats arabs i arabs. Al costat de l'alberg hi ha un petit carrer on sempre que passo, els cotxes van marxa enrera. No es broma.

"France et Espagne, ca ne vas pas", ha dit l'Anna fa una estona. Aixo sembla: el freak frances de l'altre dia sens ha enganxat. Avui volia parlar-me de l'amour...encara sort que l'han disuadit. Oh la la...

Ahir vaig tornar a veure "Tu y yo y todos los demas", subtitolada en frances i holandes. Els hi va agradar; com a nosaltres. Despres vam anar a sopar a un lloc de cuina tipica d'aqui: Carbonnade Flammante. Estava molt bo.

Ara mateix m'agradaria veure el Sr de los Anillos i les seves ninfes. Dijous anire a Liege a veure l'empresa on treballare. Tambe visitare la casa. Estic contenta d'haver-me decidit a marxar. Veig totes les coses que puc fer i aprendre aqui, i tota la gent que estic coneixent i que segur que coneixereu. Pero Barcelona sembla tan maca en comparacio a Brussel.les...

De copes i freaks... el món n'està ple

...un gotet amb una mica de ron (poquet). Coca cola. 8 persones de diferents llocs reunides un dissabte a la nit en un alberg. He rebut 5 trucades i diversos missatges d'un eurodissea amb el que vam parlar la setmana passada. S'ha autoinvitat a dinar... Potser per la meva tendència incontrolable a enamorar freaks, resulta que li agrado. Si primer va ser en Julve i després el sr. carmona alias "em trenco totxos a la panxa", ara li toca el torn a aquest noi. Es francès. La veritat és que diu coses maques de mi; això em suposa un esforç: de vegades l'oida perd la pràctica, i no sap reconèixer segons quins tipus de sons. Llàstima...

Em queda una setmana no arriba aquí. Ho trobaré a faltar però també tinc ganes de veure què hi ha a Liège i com serà la meva vida allà, compartint amb 8 persones, entre les que estaran en Juan, l'Anna i en Paulo.

Eo falho portugues... Carmanjova... Buonna Sera...

Algunes fotos...

L'entrada a De Waterman, on vivim

Coneixent Brussel·les


L'Anna, la Susanna i en Juan, a la nostre habitació


En Lasha (Georgia) i l'Anna (Suïssa)


Tots adorant al porc de color blau que penja del nostre menjador


Amb en Juan, fent una truita...

Dimanche 15 et lundi 16-01-2006

Dimanche, 15-01-06

Avui pensava en el contrasentit de la paraula “valent”. Es pot tenir valentia i anar a poc a poc? Suposo que sí, que un cargol també té drets. Mentres escric aquest esborrany, el nostre xef valencià, en Juan, ens cuina un lluç congelat a la salsa verda. Verda estic també amb el meu francès: una lacra d’accent espanyol em persegueix. Avui feia sol per 2n dia consecutiu i, per cel·lebrar-ho o no, hem anat a una exposició d’Asterix. Jo de petita llegia Tintin. Ara busquem la paraula “vaisselle” al diccionari amb l’Anna, la noia de Suïssa. Treballarà fent decorats per l’Opera de Liège. És tota una artista, ja la coneixereu. Em sorprèn que tots ens portem tan bé. Encara que… per què em sorprèn? Tinc ganes de fer un café amb vosaltres i ensenyar-vos les fotos. Ahir vam sortir de festa amb els eurodissees de fa més temps. Abans d’ahir també. Demà s’imposarà la llei del silenci: ens hem proposat de parlar només en francès entre nosaltres. Miro al sostre i veig un home taronja amb un porc blau que li surt de la panxa. No són al·lucinacions…També tenim cames i braços que surten de les parets. Espero que sigui només art i no restes d’antic becaris…

Lundi, 16-01-06

Nois havia d'escriure aixo. Avui hem anat a rentar la roba, tots en grup per no ser menys. I claro, doncs no hi havia secadores per tots. I espera, espera, espera... i llavors vaig jo, que soc molt espavilada i poso 5 euros a una màquina perquè m'agafes 0.50 que valia la secadora, i sense voler he apretat el 1 i la rentadora nº1, amb un preu de 3 euros... ha començat a funcionar sense roba ni res... jajajaja. Gairebé em dona un atac de veure com netejo i ventilo de ràpid 3 euros!!!I res, dp tb hem tenyit algunes cosetes (meves no, encara sort) i hem escursat d'altres... aiiiii... es que no sens pot treure de casa!!!

Samedi 14-01-2006

Després de celebrar el nou any dels ortodoxos, al #3 de la rue dels Ateliers de Brussel·les es va votar per unanimitat que tocava sortir i pim pam pum, no hi ha més que un nocturn, vam anar caminant cap al centre. I avui al matí, retrobament amb 2 dels 3 caps visibles de l'Eurodissea, una mica secs per no dir molt, que ens han fet correr per llevar-nos i "llevarnos" a un museu d'historia natural... I que hem vist? una exposició de musclus, si senyor, que és moooolt interessant. I ara em trobo aquí, més congelada que un enciam (iceberg), a les escales de l'alberg, conectada al blogger amb el pc de la Susanna.

mardi, 10 janvier 2006

Finalment emprenc la meva particular Eurodissea. Arribo a l'aeroport, on una assafata estirada m'anuncia que hi ha exces d'equipatge: 2kg de necesser i llauna de tonyina que marejo d'aqui cap alla. i ha una pista tancada. Retard i mes retard, avorriment i mes preocupacio. Aconseguim enlairar-nos. La Veronica Blume demana uns bolquers a un altre pssatger... pel seu fill. El meu equipatge es nega a sortir, l'hauran perdut? 45 minuts despres d'aterrar i d'haver-me aterrat, surt el grupet de maletes mandroses. 3 canvis despres arribo a l'alberg.
***
Comença una nova edicio de Gran Hermano. Hi ha Mercerdes pero no Mila sino Brussel.les. Som 8: 2 de Barcelona, 1 de Sagunt, 1 de Suissa, 2 de les Açores, 1 de Rumania i 1 de Georgia. 5 noies i 3 nois que compartim escola, cuina i menjador. Condemnats a entendre'ns? de moment no del tot en frances. Son les 8. Fa una hora que he sopat. Son macos. Estic cansada... plego per avui.

Fins aviat!

En moments d'estrés, la ment no es bloqueja sinó que blogueja, i fa posts amb històties tan irreverents com la que se m'acaba d'acudir:

Una noia caminava per Brussel·les. Duia un abric verd, a quadres, i una bufanda blanca, potser una mica massa gran. Va entrar a comprar el pa i mentres triava les paraules que havia d'utilitzar, un home petit i barbut la va mirar encuriosit:

"Per què duus mitja taronja al cap?", li va preguntar.

Llavors, la noia va girar-se cap a la dreta i va veure el seu reflexe en un petit mirall.

"Ah! És part d'una expremedora de sucs fashion. Com que ara no és època de taronges, ho utilitzo com a barret".

***

I amb això vull dir: moltes gràcies per l'expremedor fashionós, pel bolso preciós, per la guia de BCN, per les sabatilles de borreguito, per les fotos!!! No sé perquè sou tan macos. Un visca pels reis mags de Granu, Arc, St Fost i Badalona!

Ens veiem el 27! Fins llavors... continuarem informant!

Maletes

No fa massa temps, posem 1 any, rebia una invitació a través de sms que deia: “Puedo ponerte en mi maleta, ¿Te gustaría?”. Res més, així de simple. Avui, encara intento trobar una bossa de viatge el suficientment gran perquè hi capiga tot el que sóc.

Fotos Amsterdam (29-12-2005 // 01-01-2006)

Cap d'any per repetir. Amics per repetir. Alberg... bé, això no caldrà que ho repetim.