Je ne m’appelle pas Alfred...

Je ne m’appelle pas Alfred... pero no seria una idea descabellada… despentinada? Passem dies Al Fred : Temperatures sota cero. Sol i neu. Solament neu. Mais ça va, patim les conseqüencies però no serà tan fàcil acabar amb nosaltres! Namur és una ciutat maca. Namur pronunciat sona quasi com N’amour. Passejades amunt i avall de la Citadelle, la fortificació de la ciutat, coneixem més eurodyssees, establim noves destinacions pels cap de setmanes. Tot març està pensat i planificat, que no executat: Wavre i Louvain la Neuve, Mons, Paris i Carnestoltes de Stavelot? Ja vorem. Acabo de contestar un email de la ex-feina. M’ha deixat una mica pensativa. I penso… penso. Me’n recordo del que deia la Mihaela dissabte: una experiència de vida. Sóc aquí per una experiència de vida.

Vendredi 24-02

Música. Nou single d'Indochine. Més. Una nova cançó d'un grup que desconeixia: Union of Knives. Sona Coldplay a la ràdio.
Per primer en molts dies cop fa sol durant més d'una hora. Són les 15.25 i tinc ganes d'abraçar molt fort una noieta de serrell de rock star que viu a Barcelona. Canviem de dia. Ahir va ser dur: treball seguit de sessió de classes i bugada amb "frites" amb l'Anna. L'altre dia tornavem 5 de prendre algo, allà la tarda-nit, quan un paio en bici, cuter en mà, va intentar una barreja d' atropellament-assetjament... que seguint amb el poema... era propi d'un dement. Tranquils que no passa cada dia...sinó més aviat cada nit. Es broma. Bon cap de setmana.

Son. Caixa de bombons. Futbol. Plans, plans, plans.

Ahir va ser un dia de son. Son a la feina, durant unes conferències que equiparaven l’Apollo XIII i l’empresa, i son a francès, amb una classe soporífera d’exercicis escrits i prescrits per, en teoria, millorar.

A la feina un client em va regalar una caixa amb 6 bombons de pastisseria: li vaig dissenyar un folletó i li va agradar: la meva jefa estava tota sorpresa perquè diu que mai està content amb ningu. Pobre ningú!

A la nit, després de sopar, gran part de la casa a la seva habitació, en Paulo i jo vam visitar en Roger (entrant per la porta del carrer, la primera habitació. No té perdua). Mes i mig sense televisió i tocava dia de futbol!: Real Madrid-NoRecordoQuiTampocMinteressa. Tumbats al matalàs, intentant jugar (esquivar) a badminton, parlant de mitjons decorats amb fulles de maria i de la significació de ))<<>>((, el partit es va fer menys pesat.

DIvendres la meva jefa i jo anem al gimnàs, a morir una mica, com a mínim jo. M’ha convençut per fer Spinning, seguit d’una classe de ioga. L’altre dia em va donar un atac de riure pensant en el nom de les posturetes en francès (p.e. la del poisson) i en lo perduda que aniré amb les instruccions del professor.

Divendres també és el sopar pel cumple de l’Anna-Suïssa, que dissabte fa només 21. No crec que arribi a temps, però m’apuntaré als postres. Li he comprat un collar i li he fet una postal. Potser dimarts aniré amb ella a l’Opera. On verra.

Marxem el cap de setmana amb els eurodyssea a Namur. Plans, plans, plans… no m’estranya que aquest, sigui un país sense gairebé muntanyes.

Pd. Setmana Sta: L’ «hotel» de la rue Hullos 42 de Liège té una reserva a nom de L. Serrabasa (ue !) del 14 al 17 d’abril, així que per Pâque… em quedaré per aquestes terres.

pd2: Acaba de passar la meva jefa plorant. No sé què passa. Ufffff.

Si algun dia decidiu visitar les Açores, demaneu Bacallao a la Brasa i vinho verde.

Liège sembla més petit des que he començat el curs de francès: no hi ha nit ni dia que no em trobi un, dos o més companys. Ahir, sense anar més lluny (bé, una mica més lluny sí), vam visitar Maastricht (menys de mitja hora en cotxe) i al entrar en un coffee shop... PAM! Noia americana de la classe! Parla prou bé un espanyol d'Alcala de Henares amb accent d'Alabama i paraules en francès. Es simpàtica.
D'altra banda, Maastricht és l'antitesi de Liège: maco, net, actual. Us deixaré comprovar-ho quan vingueu. Vam dinar en un dels pocs locals no fashions de la ciutat i vam veure un Carnaval ben estrany: semblava que guanyava el pitjor vestit. A la tarda, horeta de repos i Celtic Bar. De tornada, parlem de viatges. "You are such a Free Spirit", diu. Jo no n'estic tan segura.

Soirée dels crêpes

Dimecres 15-02-2006

Crêpes de xampis amb bacon, de tomaquet i pernil dolç, de nutella, de plàtan amb xocolata desfeta...

Primera classe de la uni

Primera classe de la uni: espanyols i italians principalment, així com nuclis minoritaris dels EUA, Bràsil, Romania, Hongria, Anglaterra i Austria. El nivell sembla una mica baix pero no em farà mal obligar-me a repassar.
Esta casa es una ruina i nosaltres els llogaters!: com a conseqûència d’una de les dutxes (per donar-li un nom), ahir teniem goteres a la cuina.
Descripció de l’escena : sopar especial de St Valentí amb espelmes i nyoquis casolans fets per l’Anna, 5 persones asegudes al voltant d’una taula, la calefaccio espatllada i un cubell recollint les gotes de suor que li costa a la casa mantindre’s en peu. Avui han promes que es passarien a sol.lucionar els problemes.

Una mica de tot: No tenia ni 5 pero ara tinc +38. Dilluns estava al supermercat quan vaig creuar-me amb un noi que coneixia per les fotos del seu blog (http://aurontrece.bitacoras.com). Aquesta nit tenim soirée dels crêpes a casa. Esteu convidats!

Gante Bruixes Blankenberge Oostende

11.02.06-12.02.06

Blankenberge i Oostende

(Platja, mar, sèpia...)

09.02.06

Ahir, al obrir la secadora i treure la meva roba, van sortir 2 calces desconegudes. Crien amb l'escalfor? Una nova oferta de la botiga? Davant el dubte, les vaig deixar sobre un prestage: a calça regalada, deixa-la on l'has trobada.

---
Monocromia en gris. Monocromia en negre. M o n o a t o n i a.
---

Mercredi 08-02-2006

Ahir un camio cisterna va volcar a l’autopista direccio Liège. La retencio era de 7km, aixi que vaig marxar per la nacional que, com hagues dit en 007, era una carretera «saturada pero no aturada». Un cop a casa (inserir un soroll de porta tancant-se), vam anar a sopar un kevab. Seguint amb el nostre proces catatonic, vam tornar al Pot au Lait on vaig descobrir un cap de cèrvol blau, un transformer amb complexe de sant, un àngel amb banyes il.luminades i una petxina de la Sirenita: em fascina la seva decoracio. Més detalls sobre la meva jefa: s’ha aprimat vint-i-set quilos en un any i mig i canvia cada setmana de marca d’aigua. No entenc perquè Josep Maria es nom de noi i Maria Jose de noia. Per cert, aquest cap de setmana anirem a Bruges, Gante i Oostende. Ara mateix neva…Nnnnnn…eva.

Finalment, "El Pot au Lait"

Si, una nau espacial...

...i detalls bizarres

Anna et Mihaela

Susanna, Paulo et Anna

Juan et Ernesto

El Frente Polisario i La Universitat de Liège

La meva jefa té 25 anys, és vegetariana, té tot just un any d’experiència i un fill que està de cami. La seva familia és del Sàhara Occidental, ella parla l’espanyol i els seus avis militaven al Frente Polisario. Casada des dels 20, va esperar-se tres anys per tenir un fill (el normal és tenir-lo al cap de 2 anys) per poder acabar els estudis. Després d’intentar quedar-se embarassada durant molt temps i no aconseguir-ho, va pensar que havia de deixar el seu marit, tot i que se l’estimava, perquè no podia donar-li descendència. Quan ja ho tenia assumit, és va quedar embarassada. Què fort tot plegat.
D’altra banda, ahir vaig anar a la Universitat de Liège a fer una prova de nivell per un curset de francès de 4 hores a la setmana fins al juny. Costa 50 euros, et permet coneixer encara més gent i amb una mica de sort, millorar el vocabulari. Pero encara no he decidit si m’incriuré… dependrà de l’horari.

4-5 février 2006

Amb el nas ben tapat, ni els copets yoguis aturen el començament d’un encostipat que s’identifica amb el temps, humit i gris des de fa dos dies. Dissabte va ser dia de retrovament amb la Susanna i la Mihaela, que feia dos setmanes que no ens veiem, i l’Ernesto, un amic d’en Juan que treballa a Brussel.les. A la nit, un grup de 26 (26 !) eurodyssees i amics d’eurodissees vam anar a menjar a un restaurant romanès tan ben organitzat que quan els 1rs havien fet la digestio, els ultims començaven a sopar. Després, nit de xerrameca al « Pot au Lait », amb en Lars, un dissenyador gràfic noruec, tot i ser febrer, també amb en Julio, un altre noi espanyol, i en Richard, un francés molt puesto en tema indie. I després… de ruta pel Carré, el barri dels bars, i finalment a casa a les 6 del mati.
Balanç de la nit:
Total de persones autoritzades a dormir a casa : 9
Total de persones no autoritzades a dormir a la casa: 10
Total de persones que dormien a la rue Hullos, 42: 19
Diumenge, cuscus a casa i cafe al Pot au Lait, per no variar. Despedida de les noies, nous plans pel finde que bé i converses sobre accidents de cotxe. Aquest mati m’he tornat a creuar amb la senyora de la neteja. Te una obsessio compulsiva amb la casa (també té mèrit la cosa) i tot i haver de venir només dilluns, es passa cada dia per controlar. Duu mitjonets blancs amb esclops blau mari. Fa por…

Plego a les 15.30h

Finalment he trobat una empresa on el divendres a la tarda no cal treballar, pero podria ser millor: durant la setmana fan hores; amb una mica de sort, jo les evitaré. El cap de setmana es de retrobament amb els eurodissees de Brussel.les que ara estan en un altre poble. Avui anirem a l'Ikea. Què us puc explicar? Doncs qua ahir va ser un dia de llargues converses fins al genoll. Jo em vaig deixar les meves a Barcelona, per por de la pluja pero n'he vist algunes. Confidències. Per cert que el sopar de l'altre dia va estar genial: italià de 9 euros amb lassagna de broccoli i temps per coneixer els collocataires, que semblen haver fet un master un simpatia. Una francesa treballa en una agència de publicitat, una altra en un departament de comunicacio. Ja he fumigat l'habitacio...

A la casa som nou persones

A la casa som nou persones: el Roger de Sant Andreu, el Jose de Murcia, l’Emmanuelle, la Fanny i la Virginie de França, en Paulo de les Açores, l’Anna de Suîssa, en Juan i jo. En Jose marxa d’aqui a dues setmanes perquè se li acava la beca. Segueix el clima general de germanor. Avui hem quedat per anar toooots a prendre algo a un bar que es diu «Pot du Café» (o era du lait?) que està prou bé, amb Strokes i quadres fashion i tot. Haurem de fer reserva per tanta colla com som? I dissabte anem a sopar amb més eurodissees que desconeixem. He inaugurat un exercici que prevec duri uns quants mesos i que em fa una mandra atrapadora: rascar el gel del cotxe. Fins i tot la porta del darrera s’havia quedat enganxada i costava d’obrir. De toute façon, per aqui i per sort, encara no he vist la pluja: fa un sol que em recorda el temps que no vaig veure a Barcelona. Dilluns farà 4 setmanes que vaig marxar. Sembla molt més… Per cert, voilà JIGAM, l'empresa.